... i un gos vestit de donyet

Libre. Pero a mi manera.

(quina veu té la mari, la cabrona... sempre en el bon sentit!)

Reciclant foto. Reciclant ànims. Em senc cual ave fènix, i és inevitable. Em tanque, em tanque, em tanque, m'empressone, m'empressone, m'empressone, ... i un dia, veig que sóc un quiste! S'està bé sent un quiste, estàs calenteta, agust, aïllada del món real, ahí jugant amb la pus (mmm). Però un dia, t'adones que estàs massa aïllada de l'exterior, i ho has d'afrontar i resurgir de tus senisas... Explotar el gra, vamos. I clar, explotar-lo, fa mal... i pot que s'infecte o pot que cicatrise super ràpid.

Foto de pena? Tristor? Odi? Culpa? Son??? Pot ser una mena de test projectiu. Segur que cada qual, té la seua visió. Trista per als melancòlics, apenada per als depressius, culpable per als jutges, somnolenta per als mandrossos... i odiosa, per a aquells que pensen que odiar és un motiu per crear un grup social. La veritat? Crec que quan la vaig fer tenia fred :-) como no?

Fins la figa de passar-ho mal. De fer-me la forta, i ni arribar a aparentar-ho. De deixar el cor al descobert i fluïr, i que després m'ho pague en caticàrdies (bonito palabro, eh??). De no ser capaç de discutir/cridar/enfadar-me sense tindre els ulls humits. Farem una cosa: seré l'ave FèLix, q és més de còmic.

Per a reixos enguany demanaré un cor dur i un cap sec. I vull una vespa pa escapar a la lluna i un gos per treure'l a passejar vestit de donyet. Com la principita roketa. I vull que tothom faça el q jo vulga, o q almenys siga capaç de convèncer-me de que el que jo vull és el que volen ells.

I ja no vull el poder d'anticipar. Passe més temps anticipant que participant. I més temps pensant que sentint. I encerte. Normalment, encerte.

Aina, hui no és un bon dia per dedicar-te la foto, et mereixes un dia menys gris, i per tant, me reservé tot el q et vull per a un altre post.